A casa nostra sempre ens consolem dient que si tinguéssim terrassa al nostre piset de Camp de l’Arpa no eixiríem tant  i ens perdríem moltes coses. A la nostra escola crec que li passa una mica el mateix, com que no pot presumir d’un gran pati, acostumem a sortir més i a la fi tots acabem guanyant. Qui no es consola és perquè no vol o, ben mirat, en fem de la necessitat virtut. I així va quedar de nou demostrat a la rua del passat divendres de Carnestoltes.

Mentre la majoria d’escoles feien la festa portes endins, la Dovella, a mig matí d’un dia feiner, va omplir el barri  de super mini herois, caputxetes, princeses rosa, blaves i vermelles -la majoria congelades- bruixes, bruixots i clowns entre mooooltes altres prometedores professions.

El seguici dovellenc va fer seu el transitat carrer Mallorca amb desenes de pares, mares, avis i tiets fent de paparazzi dels seus descendents que desfilaven arrenglerats a la paret sorpresos i una mica acovardits -almenys els de P3- davant tal núvol de càmeres.

 

Però al carrer Rogent les estrelles de la Dovella van començar a respirar més tranquil·les. La barrera amb els fervents paparazzis es va anar trencant i alguns fills i pares van anar entrellaçant les seves mans. Els tambors i timbals no van deixar de ressonar i el dovellenc rei Carnestoltes amb tota la seva alegre prole al davant es va anar endinsant per aquest camí verd a pas de formiga, d’acord amb la disfressa de les mestres.

 

La plaça de Robacols els esperava amb els seus carrers oberts, sobretot per les obres, i els multicolors personatges hi van improvisar una rotllana gegant.

 

 

 

 

 

 

 

La rua va continuar pel flamant passatge Puigmadrona fins a desembocar de nou a la porta principal del castell de la Dovella. Tocades les 12 van anar entrant les acalorades princeses, cavallers i la seva cort tot fent mans i mànigues per no trepitjar-se els vestits i capes diverses en l’omnipresent escala.

Una orquestra de gent gran i amb cadires de rodes de la residència de la tercera edat veïna de la Dovella confluïa en aquell moment davant l’escola per tal de prosseguir la seva particular rua. La directora de la Dovella, la Teresa, no s’ho va pensar dues vegades i els va proposar l’any que ve fer-la junts, petits i grans. I és que al barri hi cap tothom, i com més junts millor.

 Més disfressafots

 

Enamorats de la Dovella

Per acabar d’arredonir un Carnestoltes d’allò més amorós, molts pares, mares i alumnes de la Dovella van sortir a la rua del barri, dissabte 14 de febrer, vestits de cors i  de cupidos davant la feliç coincidència amb el dia de Sant Valentí. Mireu-los en aquesta imatge aèria. Love is in the air¡¡¡¡¡¡¡

 

 

 

 

 

 

 

 

Però no van ser els únics dovellins que estaven de gresca dissabte. Algunes petites representants tancaven fins i tot la festa que es va muntar al parc del Clot amb els Xiula al capdavant.