El dimecres 25 de novembre, Gemma Majó (psicòloga i terapeuta familiar) va venir a fer-nos una xerrada-taller sobre “autoritats i límits” organitzada per l’ajuntament en el marc del Programa de Suport educatiu a les famílies.

He posat com a títol d’aquesta entrada del blog «límits amb amor» perquè la Gemma va començar la xerrada-taller parlant d’amor; d’amor entre pares i fills. Aquest amor va ser el fil conductor de tota la xerrada. A mi, la seva visió amorosa em va ajudar a veure els límits d’una manera positiva.

Vam parlar de la necessitat de respectar les normes per facilitar la convivència.

Els límits, consensuats amb la resta d’adults de la casa, coherents i aplicats amb constància, ajuden als nostres fills a sentir-se segurs i a créixer sans. Saben el què esperem d’ells i, encara que hi hagi moments en que no els pugui agradar el què els proposem o impedim fer, els dóna seguretat i estabilitat. Els ajuda a aprendre a conviure en societat, aprenent que a tot arreu hi ha normes i cal respectar-les.

Vam estar veient que un dels problemes per mantenir-nos ferms quan volem mantenir una norma és la por a equivocar-nos. Però si acceptem d’entrada que ens podem equivocar estarem més atents als possibles errors i ens serà més fàcil corregir-los. Hem d’aprendre a ser pares, i hem de deixar que l’equivocació formi part d’aquest aprenentatge.

Vam parlar del NO com a una vacuna:

Sovint els pares ens sentim incòmodes, fins i tot, culpables, quan hem de dir “NO” als nostres fills, sense adonar-nos que fer-ho és una forma d’estimar-los, i que ho necessiten tant com una abraçada, un comentari de reconeixement o una valoració.

Vam parlar de la importància de no apartar els nens del nostre costat (rebutgem un comportament però no el nen) i de no justificar-nos, i ens va explicar que quan repetim perdem credibilitat.

No sempre ens és fàcil aplicar aquests límits, sovint tenim poc temps i quan el tenim estem cansats d’una llarga jornada laboral, però és important dedicar un temps i un esforç per poder, a través del diàleg, expressar els límits amb claredat i tranquil·litat als nostres infants. Hem de facilitar l’aprenentatge dels perquès de les normes perquè ells les puguin respectar sense haver de recórrer a la vigilància o al càstig.

Vam parlar molt de la importància de mirar el nen (tal com és, no com voldríem que fos), per tal de posar normes que s’adeqüin amb les necessitats i el moment.

Per una bona educació, cal que com a pares, trobem un equilibri entre l’expressió d’afecte i l’aplicació de normes.

Amb exemples concrets, ens deixava clar que no ens podem rendir, que són els nostres fills. Si una norma no funciona, busquem la mamera de canviar-la.

Gràcies Gemma, va ser una xerrada molt interessant!