A casa tenim un llibre de receptes molt especial que comença així:

“Quan era petita, vaig llegir un llibre de grans que deia

que podies menjar-te la vida a cullerades.”

Agafo el llibre “Receptes de pluja i sucre” d’Eva Manzano, per fer un passeig pel grapat d’emocions que  tots plegats vam viure el passat dilluns quan els nens i les nenes Cavall Fort van obrir les portes de la classe: “passeu, passeu…”

Unes veus fluixetes i indecises on s’hi refugia la timidesa, un amagatall a la mida de cadascú des d’on es pot mirar el món abans de sortir-ne, comencen a parlar-nos d’un món que ens van obrint perquè ens hi endinsem, perquè arribem a comprendre què fan allà les hores que no comparteixen amb nosaltres. I ho fan a la seva manera, arrugant i apretant amb força el full de paper, o mirant més a les sabates que als ulls, recol·locant el que tinguin a l’abast o tocant el braç de la companya més propera, de peu o a la pota coixa, assegudes o estirats.

Diu el llibre de l’Eva que has de saber que la confiança és molt susceptible, i aquest petit defecte la fa sovint canviar de mida. Si hi creus molt, la confiança es fa gran i t’ajuda a pujar set muntanyes. Però si hi creus poc, es fa tant petita que se t’oblida caminar. Ah! I que no fa servir piles perquè l’únic que necessita és la teva energia.

L’oralitat, la companyonia, el respecte pels diferents ritmes d’aprenentatge són característiques de la feina del dia a dia de la nostra escola. Una escola que fomenta el respecte per l’altre, que posa a l’infant al centre no perquè demostri el què sap, sinó per escoltar les seves necessitats.

Explica el llibre que part de la recepta per estimar consisteix en comprar una capseta de carícies; es venen a les farmàcies. La mida familiar és més econòmica i a vegades regalen un copet a l’esquena.  Perquè a l’estima li agrada molt que la mimin, que li posin llavors i la reguin diàriament. Quan això passa, neixen flors en els indrets més insospitats: a les butxaques i les portes, a les mans i als barrets.

Gràcies a totes i tots els Cavall Fort. Gràcies Raquel! 

Mengeu-vos la vida a cullerades!