La recuperació d’un espai per al barri però sobretot l’emoció de desenterrar històries de gent que va viure a Camp de l’Arpa fa que el descobriment del refugi antiaeri de la Guerra Civil, al carrer Ripollés, sigui una gran notícia per al barri, la nostra escola i la ciutat en general.

Interior del refugi del carrer Ripollés de Barcelona. Foto cedida per l’Ajuntament de Barcelona

De moment no s’hi pot accedir, només hi han entrat, al començament amb ampolles d’oxigen perquè l’aire estava molt viciat, els arqueòlegs de l’Ajuntament per poder documentar-lo amb plànols i fotografies. Al Bloc de l’AFA de la Dovella tenim aquestes fotos, l’Ajuntament ens les ha cedit, i aquí us les mostrem perquè us endinseu de ple en aquell passat ara més pròxim.

Multitud d’esperances, angoixes, aventures i misteris romanien ocults en aquest subterrani d’uns 100 metres de llargària que al 1937 van construir els veïns de l’aleshores barri de Robacols per protegir-se dels bombardejos de l’aviació italiana aliada de Franco.

Es tracta del refugi número 173, segons l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil de 1938, i és un dels prop de 1400 que hi ha a tot Barcelona. A excepció d’un centenar que va construir l’ajuntament, la resta, com aquest, van ser edificats pels propis veïns.

Està ben conservat, amb bancs d’obra, però sense latrines, com sí que en tenen altres. Es calcula que s’estén per sota de tot el carrer Pistó, inclòs el passatge a tocar de Coll i Vehí, el que significaria que està comunicat amb un altre, el 279.

Bancs del refugi. Foto cedida per l’Ajuntament

Vista de l’accés al refugi des de l’interior. Foto cedida per l’Ajuntament

Refugi 173 del carrer Ripollés de Barcelona

Els millors parcs de la postguerra

Jugar en aquests refugis era una activitat molt habitual entre els nens de la postguerra. Després dels bombardejos podem imaginar-nos com quedarien els parcs, uns espais, altrament, poc tinguts en compte aleshores. Aquells forats negres urbans esdevenien, per tant, una crida a la imaginació i al joc dels petits. Aquestes aventures infantils, però, durarien fins els anys 60 quan els pocs que quedaven accessibles van ser tapats per evitar perills. Un perill del qual sempre l’hi parlava a Pere Plana, un veí del barri, el seu tiet referint-se al refugi de Can Robacols ara al descobert i que el tiet, en canvi, feia servir de bodega. Ho podeu llegir al seu bloc així com al de l’historiador barceloní i reconegut bloguer Enric H. March.

Tot i que encara estan investigant aquest vestigi de la guerra civil i des de l’ajuntament encara no s’han pronunciat sobre què hi faran amb ell, hi ha moltes possibilitats que un cop rehabilitat s’obri al públic com a sala polivalent i aquest secret tan ben guardat torni a acumular històries.

Objectes trobats a l’interior del refugi