El nostre petit gran Carnestoltes

A casa nostra sempre ens consolem dient que si tinguéssim terrassa al nostre piset de Camp de l’Arpa no eixiríem tant  i ens perdríem moltes coses. A la nostra escola crec que li passa una mica el mateix, com que no pot presumir d’un gran pati, acostumem a sortir més i a la fi tots acabem guanyant. Qui no es consola és perquè no vol o, ben mirat, en fem de la necessitat virtut. I així va quedar de nou demostrat a la rua del passat divendres de Carnestoltes.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Mentre la majoria d’escoles feien la festa portes endins, la Dovella, a mig matí d’un dia feiner, va omplir el barri  de super mini herois, caputxetes, princeses rosa, blaves i vermelles -la majoria congelades- bruixes, bruixots i clowns entre mooooltes altres prometedores professions.

El seguici dovellenc va fer seu el transitat carrer Mallorca amb desenes de pares, mares, avis i tiets fent de paparazzi dels seus descendents que desfilaven arrenglerats a la paret sorpresos i una mica acovardits -almenys els de P3- davant tal núvol de càmeres.

Rua Escola Dovella 2015
Rua Escola Dovella 2015

 

Però al carrer Rogent les estrelles de la Dovella van començar a respirar més tranquil·les. La barrera amb els fervents paparazzis es va anar trencant i alguns fills i pares van anar entrellaçant les seves mans. Els tambors i timbals no van deixar de ressonar i el dovellenc rei Carnestoltes amb tota la seva alegre prole al davant es va anar endinsant per aquest camí verd a pas de formiga, d’acord amb la disfressa de les mestres.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Rua de l'Escola Dovella
Rua2015

 

Rua Escola Dovella 2015
Rua Escola Dovella 2015

La plaça de Robacols els esperava amb els seus carrers oberts, sobretot per les obres, i els multicolors personatges hi van improvisar una rotllana gegant.

Foto d’Ismael Martín

 

 

 

 

 

 

 

La rua va continuar pel flamant passatge Puigmadrona fins a desembocar de nou a la porta principal del castell de la Dovella. Tocades les 12 van anar entrant les acalorades princeses, cavallers i la seva cort tot fent mans i mànigues per no trepitjar-se els vestits i capes diverses en l’omnipresent escala.

Rua Escola Dovella 2015
Rua Escola Dovella 2015

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Una orquestra de gent gran i amb cadires de rodes de la residència de la tercera edat veïna de la Dovella confluïa en aquell moment davant l’escola per tal de prosseguir la seva particular rua. La directora de la Dovella, la Teresa, no s’ho va pensar dues vegades i els va proposar l’any que ve fer-la junts, petits i grans. I és que al barri hi cap tothom, i com més junts millor.

Rua Escola Dovella 2015
Rua Escola Dovella 2015

 Més disfressafots

Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015

 

Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015
Rua Dovella 2015

Enamorats de la Dovella

Per acabar d’arredonir un Carnestoltes d’allò més amorós, molts pares, mares i alumnes de la Dovella van sortir a la rua del barri, dissabte 14 de febrer, vestits de cors i  de cupidos davant la feliç coincidència amb el dia de Sant Valentí. Mireu-los en aquesta imatge aèria. Love is in the air¡¡¡¡¡¡¡

Rua del barri  Dovella 2015
Rua del barri Dovella 2015
Foto d’Ismael Martín

 

 

 

 

 

 

 

 

Però no van ser els únics dovellins que estaven de gresca dissabte. Algunes petites representants tancaven fins i tot la festa que es va muntar al parc del Clot amb els Xiula al capdavant.

Rua del barri  Dovella 2015
Rua del barri Dovella 2015
Anuncis

El camí escolar, inaugurat! Amb concert de Xiula

Feia temps que l’esperàvem. El 2008 es va fer la primera instància a l’ajuntament demanant el camí escolar per l’Escola Dovella. I finalment, el 12 de febrer del 2015 el vam poder inaugurar.

Per poder fer la festa calia ajuda de tothom. Així que entre tots ho vam fer, mestres, Dovella Serveis i famílies ens vam organitzar per tenir-ho tot a punt: tarima, garlandes, xocolata…

I per començar la festa calia escoltar l’opinió de tothom. El regidor del districte Eduard Freixedes, la Tere Monleón com a representant de les famílies, la Teresa Vinyals i la Raquel Oliva van parlar en nom de l’escola, i per acabar van agafar la paraula tres alumnes de cinquè. Per part de les famílies vam recordar que inaugurar el camí escolar és un inici, que les millores de l’entorn de la Dovella han de continuar endavant, traslladar el quiosc, millorar la cruïlla entre Mallorca i Muntanya, i que continuï fins a Can Robacols la  transformació dels carrers, tal com s’ha fet amb el Passatge Puigmadrona, invertint la prioritat per als vianants. Des de l’escola es van citar paraules del pedagog italià Tonucci  impulsor del projecte internacional “La ciutat dels infants” que proposa adoptar el punt de vista de l’infant i deixar-lo més lliure, tant a l’escola com a casa.

Volíem que fos una gran festa amb un grup d’animació infantil que ens ho fes passar súper bé. Teníem clar a qui necessitàvem, així que vam convidar als Xiula.  Han tingut molta paciència, vam canviar de dia, d’hora… diverses vegades. Està clar que després de fer-los ballar tant el cap, ells ens ho havien de tornar! Mireu, mireu… fins i tot van improvisar una cançó sobre els camins escolars. Són molt bons!

I aquí van algunes fotos.

 

I afegim també els vídeos de BTV i d’El Digital i un parell d’articles sobre la inauguració del Camí Escolar a La Vanguardia i Sostenible.cat.

Va ser una gran festa!

Moltes gràcies a tothom per participar i fer possible la festa d’inauguració del Camí Escolar de la Dovella!!!

Fer i construir el pati que volem

Aquest any a l’Escola Dovella tenim el repte de repensar el pati com un espai de joc i de gran valor per aprofitar al màxim l’espai disponible, la manera d’establir les relacions entre els nens, les nenes, les mestres i l’equip de monitors. Per repensar, en definitiva l’espai d’intercanvi i col·laboració que estimula la creativitat i afavoreix vivències que representa el pati que volem.

Des de sempre, l’arquitectura ha buscat el contacte i l’intercanvi o el contrari, l’aïllament, la confrontació. L’àgora grega, allà on Sòcrates i Plató discutien els seus arguments, permetia la presència d’uns interlocutors actius i d’uns ‘escoltadors’ passius que seguien les discussions amb comoditat. Els pobles medievals disposaven de fortes muralles, amb mínimes obertures per on amb prou feines podia cabre la fletxa que matés l’enemic, o l’embut per on llençar l’oli bullint.

Si ens aturem a contemplar les places del món, trobem places gegantines com el Zócalo al DF, Tian-an-men a Pekín on els ciutadans, no els turistes clar, passen però no es queden. Travessen el seu terra recobert de marbre fins a un altre lloc, on es dirigeixen. Perquè són places que conviden a passar però no a quedar-s’hi. Però també hi ha places amb dimensions més “humanes” com la Plaça Reial o la Plaça de la Virreina, ambients oberts i amables que conviden a  l’intercanvi, l’exploració i la connexió.

Gaudi_r1Gaudí, un d’aquells arquitectes (abans que artista) que pensava en les persones, creava bancs on els transeünts esgotats, podien seure i xerrar cara a cara mantenint només la posició a la que obligava a asseure’s. Bancs situats de manera que els dóna el sol a l’hivern i l’ombra a l’estiu. Els nostres polítics, tan atents als grans avenços, van tergiversar el concepte i van crear els bancs individuals, aquells que ells van anomenar, amb certa mala baba, ‘mobiliari dissuasiu’. Dissuasiu de què? De parlar? De fer de ciutadans? Val a dir que els bancs no només són el lloc on els joves fan botellón (també dit porronada, bevèrria, entrompada, empollot…)

A la nostra ciutat també tenim exemples d’espais oberts, amplis, on les persones exerceixen el seu dret a ocupar l’espai compartit de diferents maneres. Un exemple clar és el Parc de la Ciutadella, on els diferents requadres de gespa permeten el descans però també el joc. Allà tot està a la vista i hom pot exercir la seva ciutadania com millor cregui. En canvi, el Parc Central, a la confluència dels carrers Espronceda, Bac de Roda i Bilbao amb la Diagonal, la jardineria i les creacions fantasmagòriques de l’arquitecte estrella Jean Nouvel, converteixen l’espai en un lloc ple de sorpreses, amb cúpules cobertes d’enfiladisses, salzes que fan caure les seves branques sobre el terra i xemeneies conservades dels antics espais fabrils del barri del Poblenou.

CollageI ara penso en la importància que mereix el pati dins del projecte educatiu, de la necessitat de dotar de la importància que mereix a aquest espai que, en el cas de la Dovella, corona l’escola literalment.

El meu pati és un pati on les possibilitats no es conten i es posen en una llista, sinó que es troben un cop a dins. Un pati que sigui un camí, no un destí. Que sigui viu i dinàmic per poder-lo reinventar contínuament.

El meu pati té diferents ambients, limitats físicament per facilitar certes interaccions i que permeten als infants autoregular-se, perquè els nens i les nenes han de ser lliures de fer, o de “no fer”.

El meu pati proporciona diferents ecosistemes que aprofiten la creativitat dels infants i la converteixen en un valor. M’imagino espais agradables i estimulants que afavoreixin el viure vivències i que permetin als nens i les nenes trobar-se. Amb materials cuidats i diversos que ofereixin diferents possibilitat d’explorar.

El meu pati es un espai acollidor i segur, garant d’una activitat lúdica per sobre de tot, però també enriquidor i que proporciona sensació de benestar i felicitat. Que permet la connexió entre infants i adults, i adequat als autèntics processos de maduració dels nens i nenes que en fan ús.

El meu pati és un pati sense porteries ni cistelles, destinat al joc però no entregat a l’esport, amb unes escales que permetin als tímids seure i parlar en harmonia i als extravertits la busca d’un públic entusiasta, als amants dels espais oberts i les persecucions a tota velocitat la seva oportunitat, però també la presència del viarany, de l’amagatall per darrera del minirocòdrom, del corriol ombrívol per on buscar i sorprendre’s, on els nens i les nenes puguin anar posant el seu granet de sorra per modificar l’espai a mesura que hi van passant.

Però és clar, aquest només és el meu pati. Ara cal que construïm el pati de totes i tots. Ara ens toca ser capaços de recollir les idees i els pensaments dels nens i les nenes, de les mestres, de l’equip de monitors i de les famílies per fer el camí plegats, posant l’accent en la vivència col·lectiva, també del fer lúdic, i per què no, artístic. I és en aquesta vivència col·lectiva on es mouen molts processos que ens ajuden a fer una passa més en el creixement i la construcció de la nostra identitat, la de l’escola i tots els que en volem formar part.

El secret de Can Robacols al descobert

La recuperació d’un espai per al barri però sobretot l’emoció de desenterrar històries de gent que va viure a Camp de l’Arpa fa que el descobriment del refugi antiaeri de la Guerra Civil, al carrer Ripollés, sigui una gran notícia per al barri, la nostra escola i la ciutat en general.

Refugi 173 del carrer Ripollés de Barcelona
Interior del refugi del carrer Ripollés de Barcelona. Foto cedida per l’Ajuntament de Barcelona

Continua llegint El secret de Can Robacols al descobert

La història del nostre camí escolar

Tot va començar amb les idees d’un grup de pares i mares que volien millorar l’entorn de la Dovella. I per què no… proposar una campanya per demanar la peatonalització del passatge Puigmadrona?

Les demandes al districte perquè es peatonalitzés el passatge Puigmadrona, ja van començar l’any 2008. I finalment, el 2012 es va engegar la campanya per aprofitar el PAM, el pla d’actuació municipal, per demanar la conversió en zona de vianants d’aquest carrer. Continua llegint La història del nostre camí escolar

La mida sí que compta!!!


Que l’alimentació infantil sigui saludable no és només una qüestió de qualitat sinó també de quantitat. A taula no és infreqüent trobar nens que mengen tant o més que els seus pares. Només cal veure la mida de l’entrepà d’alguns infants a la sortida de l’escola, més adequada per a un adult que no pas per a un nen petit. Per això, cal tenir cura amb la ració que servim a taula, que procurarem que sigui ajustada a l’edat de cada un dels nostres fills. De manera general i aproximada, ens podem guiar amb les proporcions següents (prenent la mida de la ració de l’adult = 1):

  • Nens de 3 a 6 anys 0,6
  • Nens de 7 a 9 anys 0,8
  • Nens de 10 a 13 i adults 1,0
  • Adolescents de 14 a 18 anys 1,3

_DSC0345

Per a més informació, cliqueu aquí.

 

 

 

El nostre menjador, cada dia millor!

Menys carn. Més proteïnes vegetals. Més verdures. Carn, fruites i hortalisses de producció ecològica. Incorporació de cereals integrals, com el pa fet expressament per la nostra escola pel Forn Elies o l’arròs integral.

Aquest són alguns dels canvis que Dovella Serveis ha incorporat a la nostra escola des del curs passat, un fet que torna a demostrar que Dovella Serveis treballa per oferir cada dia millors productes als nostres nens i hem de ser conscients d’aquesta realitat i aplaudir-la. Continua llegint El nostre menjador, cada dia millor!